Seccions

• Secció de Filosofia i Feminismes

Directora: Sra. Emília Olivé

El seminari Filosofia i Feminismes es planteja dues línies de recerca en paral·lel: per una banda, “fer Acadèmia” i abordar autores cabdals de la filosofia dels segles XIX, XX i XXI amb l’objectiu de repensar-les i continuar fent genealogia. I per l’altra, anar més enllà i obrir la reflexió filosòfica a l’heterodòxia per tal de donar veu a l’altre/a: el “monstre” (Foucault) i allò “queer” (Butler); és a dir, pensar des dels marges i donar entrada a una perspectiva interseccional (sexe/ gènere/ raça (ètnia)/ capacitat/ classe).

En actiu des del curs 2021-22, hem abordat les lectures cabdals de les filòsofes següents: Cristina de Pizan, Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, Carole Pateman, Rebecca Solnit i Judith Butler.

El seminari és un grup de treball adreçat a totes les sòcies i socis de la SCF interessades en la temàtica (amb un nombre màxim de 15 participants). Considerem que el format més idoni és online perquè en facilita l’assistència, però no es descarta la presencialitat. Periodicitat: primer dimarts de cada mes, de 18 a 20 h (d’octubre a juliol).

«Educar-se en veu de dona»

«Les veus silenciades»

• Secció de Lògica i Filosofia de la Ciència

Director: Sr. Joan Roselló

En la reunió de la Societat Catalana de Filosofia del dia 12 de desembre de 2012 es va proposar la creació d’una nova Secció de Lògica i Filosofia de la Ciència. L’objectiu principal de la mateixa és promoure un espai de reflexió i discussió en el si de la SCF sobre els problemes filosòfics de la lògica i la ciència contemporànies. Atès que els professors i investigadors interessats en aquest camp solen provenir de disciplines universitàries diferents, un altre objectiu és mantenir viu el contacte entre tots ells i promoure la recerca interdisciplinària en lògica i filosofia de la ciència. En aquest sentit, una proposta inicial de treball seria la discussió al llarg de l’any sobre algun tema pertanyent a aquest àmbit de coneixement i la preparació d’una conferència final d’un parell de dies sobre el mateix. Alguns del temes de discussió podrien ser, per exemple, “lògiques filosòfiques i filosofia de la lògica”, “problemes actuals de la filosofia de la ciència”, “història, filosofia i didàctica de les ciències”, “filosofia de la teoria de conjunts”, o qualsevol altre tema que pugui ser d’interès per als socis de la SCF.

Activitat de la secció

• Secció de Filosofia Antiga

Director: Dr. Bernat Torres

Activitat de la secció

• Secció de filosofia medieval i renaixentista

Director: Miguel Candel
Secretari: Andreu Grau

Activitat de la secció

• Secció de Filosofia Moderna

Director: Salvi Turró
Secretari: Ramon Coletas

• Grup d’Estudis Fichteans

El Grup d’Estudis Fichteans tingué com a objecte d’estudi el curs 2003-2004 la filosofia de l’absolut en Fichte. Analitzà com aquesta qüestió es desenvolupa en els diferents àmbits que interessen autor, en especial, la fonamentació del sistema en les exposicions de la Doctrina de la Ciència, la filosofia de la història i la filosofia de la religió. S’estudià críticament la rellevància que el tema té per a jutjar la continuïtat o trencament entre el pensament de Fichte a Jena i la darrera filosofia de Berlín. S’establiren ponts de diàleg sobre el tema de l’absolut amb altres pensadors postkantians.

Activitat de la secció

• Secció de Filosofia Contemporània

• Grup d’Estudis Fenomenològics

Director: Francesc Pereña
Secretari: Xavier Escribano (xescriba@uic.es)

El Grup d’Estudis Fenomenològics, fundat a finals dels 90, reuneix professors i investigadors catalans que treballen en el camp de la fenomenologia. El seu objectiu és fomentar la recerca i l’estudi del moviment fenomenològic i mantenir viu el contacte amb la recerca que es desenvolupa a nivell internacional. Té un activitat regular (seminari un divendres de cada tres) i activitats extraordinàries, bàsicament conferències i cursets a càrrec de destacats membres de la comunitat fenomenològica internacional.

És un dels membres de l’Organization of Phenomenological Organizations (O.P.O.) des de la seva fundació l’any 2002 a Praga. L’activitat regular d’aquest curs consisteix en la discussió de textos originals de membres del grup a l’entorn dels temes de l’espai i del temps. La programació de conferències i cursets depèn dels possibles ajuts que es rebin de l’IEC.

Actvitat del Grup

• Grup d’Estudis Sartreans

Director: Ignasi Roviró

El Grup d’Estudis Sartreans acostuma a triar una obra, seleccionar-ne les parts més significatives, i les treballa individualment. En la sessió de treball s’enceta el debat a l’entorn d’una exposició detallada i es relaciona amb les parts ja comentades.

• Grup de Filosofia Personalista

Coordinador: Albert Llorca

         Els objectius del Grup de Filosofia Personalista són:

  • Aprofundir en el pensament personalista contemporani i en la recuperació de l’aportació dels pensadors catalans en aquest corrent.
  • Intercanviar coneixements i òptiques dins l’àmbit i sensibilitat personalista, entre els membres components del grup, en el marc de la Societat Catalana de Filosofia.

Activitat del Grup

• Grup d’Estudis de Materialisme Històric

Director: Roger Castellanos Corbera

Secretari: Joan Morro Delgado

L’objectiu del Grup d’Estudis de Materialisme Històric és abordar l’estudi crític de la tradició filosòfica del materialisme històric, tant en l’àmbit català com en l’internacional, des de l’escola clàssica fins a les seves expressions contemporànies, passant per la teoria crítica, així com les recepcions i influències filosòfiques que s’hi relacionen al llarg de la història de la filosofia. Així mateix, les edicions i traduccions catalanes de les obres clàssiques seran d’especial interès i objecte de treball del grup.   

Activitat del Grup

• Secció de Filosofia Analítica

Director: Ambròs Domingo

L’activitat de la secció té com a tasca fonamental l’estudi, la recerca i la difusió de l’activitat filosòfica dins de les diferents àrees principals de la Filosofia contemporània (que inclouen, entre d’altres, l’Epistemologia, la Metafísica, la Filosofia de la Ment, la Filosofia Moral, la Filosofia Política, la Filosofia de la Lògica, la Filosofia de la Ciència, l’Estètica i la Filosofia del Llenguatge) des de l’enfocament i els estàndards d’argumentació propis de la tradició analítica en filosofia.

Una de les activitats centrals de la secció és l’organització d’un seminari anual de formació del professorat de filosofia de secundària, que està obert també a tots els membres de la SCF, als estudiants universitaris i al públic general.

Activitat del grup

 

• Secció de Filosofia Pràctica

Director: Fèlix Rabal i Quixalós
Secretari: Carlos Pablo Fernández Benito

• Grup de Didàctica de la Filosofia (GDF)
L’objectiu inicial del grup és endegar una línia de reflexió i de treball sobre la didàctica de la filosofia a l’ensenyament secundari.

• Grup Ad Hoc
Associació per a l’ensenyament de la filosofia a secundària
Directora:  Àngels Baldó
Secretari: Ramon Moix

Activitat de la secció

• Secció de Filosofia Catalana

Director: Jordi Sales

Aquesta secció es constituí el curs 2002-2003 amb l’objectiu d’unificar els diversos esforços que sobre la filosofia catalana existeixen al nostre país. La secció posa especial interès en potenciar la recerca i l’estudi de pensadors que han destacat en aquest àmbit.

Enguany la secció pretén afermar les relacions establertes gràcies a la xarxa de contactes establerta per la creació de la La Xarxa Temàtica Història Intel·lectual de la Filosofia Catalana (UB), reconeguda per la Generalitat de Catalunya. Es posarà en marxa el portal web «Revista de Filosofia Catalana»  per recollir els estudis realitzats i posar en relació tots els grups de recerca i investigadors.

Activitat de la secció

• Secció de Filosofia Clàssica Alemanya

Directors: Salvi Turró i Ma Ramon Cubells

L’objectiu d’aquest grup dins la SCF és el de constituir un fòrum destinat específicament a l’estudi, intercanvi i discussió sobre els autors i temes de la filosofia clàssica alemanya. Per aquest àmbit entenem, tant el seu nucli central (Kant, Fichte, Schelling, Früh-Romantik, Hegel), com els precedents immediats (Leibniz, wolffianisme, il·lustració alemanya) i els seus crítics (Schopenhauer, Feuerbach, Marx, Nietzsche en especial).

Aquest treball es durà a terme regularment en sessions mensuals al llarg del curs acadèmic, com també amb la possible organització de jornades periòdiques. Igualment, serà objectiu del grup l’intercanvi d’informació sobre publicacions, congressos i estat de la qüestió en la recerca sobre aquest període.

Els promotors del grup són professors de les universitats catalanes de reconeguda trajectòria en recerca i docència de la filosofia clàssica alemanya, a més de doctors novells o doctorands en curs de formació que s’han incorporat o vulguin fer-ho. Igualment tots els membres de la Societat Catalana de Filosofia que s’interessin per aquest període.

Arxius