• Secció de Filosofia i Feminismes
Directora: Sra. Emília Olivé El seminari Filosofia i Feminismes es planteja dues línies de recerca en paral·lel: per una banda, “fer Acadèmia” i abordar autores cabdals de la filosofia dels segles XIX, XX i XXI amb l’objectiu de repensar-les i continuar fent genealogia. I per l’altra, anar més enllà i obrir la reflexió filosòfica a l’heterodòxia per tal de donar veu a l’altre/a: el “monstre” (Foucault) i allò “queer” (Butler); és a dir, pensar des dels marges i donar entrada a una perspectiva interseccional (sexe/ gènere/ raça (ètnia)/ capacitat/ classe). En actiu des del curs 2021-22, hem abordat les lectures cabdals de les filòsofes següents: Cristina de Pizan, Olympe de Gouges, Mary Wollstonecraft, Carole Pateman, Rebecca Solnit i Judith Butler. El seminari és un grup de treball adreçat a totes les sòcies i socis de la SCF interessades en la temàtica (amb un nombre màxim de 15 participants). Considerem que el format més idoni és online perquè en facilita l’assistència, però no es descarta la presencialitat. Periodicitat: primer dimarts de cada mes, de 18 a 20 h (d’octubre a juliol). «Educar-se en veu de dona» «Les veus silenciades»
• Secció de Filosofia Antiga
La secció de Filosofia Antiga neix amb l’objectiu de crear un espai de trobada per totes aquelles persones interessades en el pensament antic, de forma molt especial en el pensament platònic. D’aquesta secció emergeixen projectes consolidats com el grup de recerca EIDOS, Hermenèutica i Platonisme. Director: Bernat Torres (bernat.torres@uab.cat) Activitat de la secció
• Secció de Filosofia Medieval i Renaixentista
Director: Miguel Candel Secretari: Andreu Grau Activitat de la secció
• Secció de Filosofia Moderna –
Filosofia Clàssica Alemanya
Director: Salvi Turró (salvi.turro@ateneu.ub.edu) Secretari: Guillem Sales (guillem.sales@ub.edu) L’objectiu d’aquest grup dins la SCF és el de constituir un fòrum destinat específicament a l’estudi, intercanvi i discussió sobre els autors i temes de la filosofia clàssica alemanya. Per aquest àmbit entenem, tant el seu nucli central (Kant, Fichte, Schelling, Früh-Romantik, Hegel), com els precedents immediats (Leibniz, wolffianisme, il·lustració alemanya) i els seus crítics (Schopenhauer, Feuerbach, Marx, Nietzsche en especial). Aquest treball es durà a terme regularment en sessions mensuals al llarg del curs acadèmic, com també amb la possible organització de jornades periòdiques. Igualment, serà objectiu del grup l’intercanvi d’informació sobre publicacions, congressos i estat de la qüestió en la recerca sobre aquest període. Els promotors del grup són professors de les universitats catalanes de reconeguda trajectòria en recerca i docència de la filosofia clàssica alemanya, a més de doctors novells o doctorands en curs de formació que s’han incorporat o vulguin fer-ho. Igualment tots els membres de la Societat Catalana de Filosofia que s’interessin per aquest període. Activitat de la secció
• Secció de Filosofia Contemporània
• Grup d’Estudis Fenomenològics
Director: Joan González Guardiola Secretari: Pau Pedragosa
El Grup d’Estudis Fenomenològics, fundat a finals dels 90, reuneix professors i investigadors catalans que treballen en el camp de la fenomenologia. El seu objectiu és fomentar la recerca i l’estudi del moviment fenomenològic i mantenir viu el contacte amb la recerca que es desenvolupa a nivell internacional. Té un activitat regular (seminari un divendres de cada tres) i activitats extraordinàries, bàsicament conferències i cursets a càrrec de destacats membres de la comunitat fenomenològica internacional.
És un dels membres de l’Organization of Phenomenological Organizations (O.P.O.) des de la seva fundació l’any 2002 a Praga. L’activitat regular d’aquest curs consisteix en la discussió de textos originals de membres del grup a l’entorn dels temes de l’espai i del temps. La programació de conferències i cursets depèn dels possibles ajuts que es rebin de l’IEC.
• Grup d’Estudis Sartreans
Director: Ignasi Roviró
El Grup d’Estudis Sartreans acostuma a triar una obra, seleccionar-ne les parts més significatives, i les treballa individualment. En la sessió de treball s’enceta el debat a l’entorn d’una exposició detallada i es relaciona amb les parts ja comentades.
• Grup de Filosofia Personalista
Coordinador: Xavier Garcia Duran
Els objectius del Grup de Filosofia Personalista són:
- Aprofundir en el pensament personalista contemporani i en la recuperació de l’aportació dels pensadors catalans en aquest corrent.
- Intercanviar coneixements i òptiques dins l’àmbit i sensibilitat personalista, entre els membres components del grup, en el marc de la Societat Catalana de Filosofia.
• Grup d’Estudis de Materialisme Històric
Director: Roger Castellanos Corbera
Secretari: Joan Morro Delgado
L’objectiu del Grup d’Estudis de Materialisme Històric és abordar l’estudi crític de la tradició filosòfica del materialisme històric, tant en l’àmbit català com en l’internacional, des de l’escola clàssica fins a les seves expressions contemporànies, passant per la teoria crítica, així com les recepcions i influències filosòfiques que s’hi relacionen al llarg de la història de la filosofia. Així mateix, les edicions i traduccions catalanes de les obres clàssiques seran d’especial interès i objecte de treball del grup.
• Secció de Filosofia Analítica
Director: Seri Oms L’activitat de la secció té com a tasca fonamental l’estudi, la recerca i la difusió de l’activitat filosòfica dins de les diferents àrees principals de la Filosofia contemporània (que inclouen, entre d’altres, l’Epistemologia, la Metafísica, la Filosofia de la Ment, la Filosofia Moral, la Filosofia Política, la Filosofia de la Lògica, la Filosofia de la Ciència, l’Estètica i la Filosofia del Llenguatge) des de l’enfocament i els estàndards d’argumentació propis de la tradició analítica en filosofia. Una de les activitats centrals de la secció és l’organització d’un seminari anual de formació del professorat de filosofia de secundària, que està obert també a tots els membres de la SCF, als estudiants universitaris i al públic general. Activitat del grup
• Secció de Filosofia Pràctica
Director: Fèlix Rabal i Quixalós Secretari: Joan Comas
• Grup de Didàctica de la Filosofia (GDF) L’objectiu inicial del grup és endegar una línia de reflexió i de treball sobre la didàctica de la filosofia a l’ensenyament secundari.
• Secció de Filosofia Catalana
Director: Joan Cuscó Aquesta secció es constituí el curs 2002-2003 amb l’objectiu d’unificar els diversos esforços que sobre la filosofia catalana existeixen al nostre país. La secció posa especial interès en potenciar la recerca i l’estudi de pensadors que han destacat en aquest àmbit. Enguany la secció pretén afermar les relacions establertes gràcies a la xarxa de contactes establerta per la creació de la La Xarxa Temàtica Història Intel·lectual de la Filosofia Catalana (UB), reconeguda per la Generalitat de Catalunya. Es posarà en marxa el portal web «Revista de Filosofia Catalana» per recollir els estudis realitzats i posar en relació tots els grups de recerca i investigadors. Activitat de la secció
• Grup de Ludologia
Emma Grau (emmacabre66@gmail.com); Iris Lázaro (irislazcan@gmail.com)
• Grup d’Història Social del pensament polític
Directora: Andrea Pérez Fernández (aperezfernandez5@uoc.edu)
Secretaris: Julio Martínez-Cava (julio.martinez-cava@uv.es) i Guillem Sales Vilalta (guillem.sales@cchs.csic.es)
El Grup d’història social del pensament polític (HISOC) neix amb l’objectiu d’estudiar de manera col·lectiva textos filosòfic-polítics a partir del seu context històric, és a dir, tot partint de les relacions socials, econòmiques, de les conjuntures polítiques, i dels llenguatges normatius en què arrelen. El seu enfocament beu de perspectives metodològiques que emfasitzen de manera diversa el caràcter contingent i històric-social del pensament (sobretot d’aquell centrat a descriure o transformar la societat). Els interessos més substantius dels i les integrants del grup giren al voltant de l’anàlisi filosòfica de fonts primàries rellevants per a la reflexió normativa entre els segles XVII i XX. Alhora, l’HISOC fa especial atenció a la influència de temes vinculats a la il·lustració en els moviments socials emancipadors de la modernitat i el món contemporani. Finalment, l’HISOC s’inclina per un estudi de les reflexions normatives del passat informat, al seu torn, per altres disciplines com ara l’economia, el dret, la història de l’art o la sociologia.
