Relació de lliçons inaugurals de la Societat Catalana de Filosofia
Curs 1980-81, Eusebi Colomer, «La filosofia de l’humanisme als Països Catalans: Sibiuda, Turmeda i Vives».
Curs 1981-82, Josep M. Calsamiglia, «Aspectes filosòfics del Modernisme».
La inauguració del curs 1982-83 fou substituïda per la sessió acadèmica d’homenatge a la memòria de Josep Calsamiglia, llavors recentment traspassat (23 de juliol de 1982), en la qual intervingueren Xavier Rubert de Ventós, Francesc Gomà i Jordi Maragall.
Curs 1983-84, Artur Juncosa i Carbonell, «Proposta d’uns principis ètics per a una societat pluralista (anàlisi de l’argumentació ètica)».
Curs 1984-85, Francesc Gomà, «Records de la meva vida universitària».
Curs 1985-86, Alexandre Sanvisens i Marfull, «Sentit d’una filosofia de l’educació».
Curs 1986-87, Miguel Siguán Soler, «La psicologia, ahir i avui».
Curs 1988-89, Victòria Camps, «El sentit de la filosofia pràctica».
Curs 1990-91, Alfred Badia,
Curs 1992-93, Sessió inaugural dedicada a Josep Maria Capdevila (Olot, 1892-Banyoles, 1972), un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia el 17 de gener de 1923. Lliçó pronunciada per Jordi Giró i París, «Josep Maria Capdevila, una filosofia d’ordre i d’harmonia». En la sessió també va intervenir Mn. Joan Carreres i Péra, que «fa vint anys que treballa ordenant i completant, en la mesura del possible, l’arxiu del filòsof, delmat per la guerra».
Curs 1994-95, Manuel Balasch i Recort, «La traducció de Plató com a penetració metafísica».
Curs 1995-96, Ramon Valls Plana, «Una vegada més: què és la Filosofia».
Curs 1996-97, Victor Gómez Pin, «On ubicar l’ensenyament de la filosofia (retorn al Conflicte de les Facultats)».
Curs 1998-99, Salvador de Brocà, «El Romanticisme i nosaltres».
Curs 1999-2000, David Estrada Herrero, «La lectura filosòfica de l’obra d’art».
Curs 2000-2001, Bartomeu Forteza Pujol, «Èrica de l’home i ètica dle ciutadà. Una lectura filosòfica».
Curs 2001-2002, Jordi R. Sales i Coderch, «Raó, desig, ciutadania. Sobre el perquè i el com d’una intervenció filosòfica a les societats avançades».
Curs 2002-03, Francesc J. Fortuny, «Història de la filosofia, avui».
Curs 2004-05, Ignasi Roviró, «Jean-Paul Sartre, 1980».
Curs 2005-06, Nicolas Grimaldi, «Per a una fenomenologia de l’espera».
Curs 2006-07, Sam Abrams, «Filosofia i Literatura, la unió de dos mons».
Curs 2007-08, Dídac Ramírez, «La veritat és la realitat de les coses».
Curs 2008-09, Enric Casaban Moya, «L’analogia com a mecanisme quasi únic de la cognició».
Curs 2009-10, Antoni Bosch-Veciana, «Pierre Hadot, lector de l’antiguitat clàssica: la contemporaneïtat de la vida filosòfica».
Curs 2010-11, Salvador Giner, «El meu Josep Ferrater Mora».
Curs 2011-12, Joan Lluis Llinàs, «Montaigne i Descartes: dues propostes modernes de vida».
Curs 2012-13, Jordi Bertran del Rey, «Notícia i elogi de filosofar amb joves».
Curs 2013-14, Josep Maria Bech Duró, «Passat, present i futur del “camp” filosòfic a Catalunya».
Curs 2014-15, Maria Ramon Cubells, «Tres-cents anys de la Monadologia».
Curs 2015-16,
Curs 2016-17, Margarita Mauri, «Sentiment i virtut. La visió aristotèlica de la dona».
Curs 2017-18, Francesc Pereña, «Filosofia com a fenomenologia».
Curs 2018-19, Mercè Rius, «Vindicació filosòfica de la matèria».
Curs 2019-20, Xavier Ibáñez, «Alexandre Galí, pedagog pensador».
Curs 2020-21, Genoveva Martí, «La filosofia i els estudis experimentals. Una reflexió crítica».
Curs 2021-22, Núria Sara Miras, «Dones filòsofes: la dificultat d’una genealogia inclusiva».
Curs 2022-23, Mercè Rius, «El crepuscle de la filosofia».
Curs 2023-24, Andreu Grau Arau, «L’origen medieval de l’Art de pensar».
Curs 2024-25, Margarita Boladeras, «El caràcter dialògic de la bioètica i la seva aportació a la ciència».
