Eclesiàstic i escriptor. Després d’estudiar a Girona i a Roma. on fou ordenat sacerdot, esdevingué caonge i preofessor de sociologia del seminari de Barcelona (1919). L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana (1909; vuitena edició ampliada, 1953). Dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno. Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social, i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya. Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí en la Federació de Joves Cristians. Traductor concienciós, traduí al català Horaci i Aristòtil, fragments d’Homer, l’Himnari litúrgic (a partir del 1926), la Sinopsi evangèlica de Lagrange —en col·laboració amb Lluís Carreras— (1927), un volum de Discursos de Ciceró i les Confessions de Sant Agustí (1931). Publicà, entre altres treballs, l’Obra integral del pontificat de Benet XV (1922), idea integral del sacrificio eucarístico (1944) i Verdaguer, aspecto sacerdotal de su obra poética (1945).
Primer president de la Societat Catalana de Filosofia.
