Cicle de conferències «Emmanuel Mounier i el personalisme»

En la mort de Paul Ricoeur

Celebració versus homenatge
[Entre la generositat dEmmanuel Mounier i la delicadesa de Paul Ricoeur]

En plena celebració del centenari del naixement d¡Emmanuel Mounier, ens ha colpit, com a estudiosos i seguidors del pensament personalista, la mort de Paul Ricoeur.

Savi entre savis, Paul Ricoeur ha encarnat la més alta tasca intel·lectual dels cinquanta anys últims, basculant entre la fenomenologia, el pensament personalista i l’hermenèutica, tant antropològica com ontològica i bíblica. Constitueix una figura que jo no dubtaria en qualificar com a irrepetible, tant per l’amplitud dels seus saber com pel tarannà obert i dialogant del seu estil de filosofar. Si Mounier sempre ens ha produït admiració per la seva radical honestedat ètica, més enllà dels encerts i errors, Paul Ricoeur es fa escoltar com a punt de referència equilibrat i centrat que cal tenir a prop en un món, el nostre, tan convulsionat com incert. L’estil apassionat i contagiós característics del primer fou diferent, però en absolut aliè a la ponderació i “finesse” intel·lectual quasi aristotèlica però no exempta tampoc de compromís del segon. Per damunt de l’ocasional conjunció en el temps, del record agraït per Mounier en el centenari del seu naixement que enguany cel·lebrem i del lament sincer per la mort del gran filòsof nascut a Valence, hem d’expressar amb plena convicció que ambdós han representat l’estímul de moltes recerques filosòfiques i de l’orientació que molts aprenents de filosofia hem seguit; i això ha estat un impagable regal, no només acadèmic, sinó vital. Poder recordar i homenatjar ambdós pensadors, tot i la tristor inevitable per la recent desaparició de Paul Ricoeur, és, pels qui ens sentim molt propers al personalisme, en general, un elemental deure de gratitud i un honor. Descansin en pau.

Albert Llorca Arimany
Grup de Filosofia Personalista