Presidents

Josep Monserrat Molas

(El Prat de Llobregat, 1967)
Doctor en Filosofia. Ha estat professor de Batxillerat, professor associat a la Facultat de Filosofia de la URL, director de les Escoles de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés de la URL i, posteriorment, professor agregat i catedràtic de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Àmbits de recerca: els diàlegs de Plató, la filosofia de Thomas Hobbes i la història de la filosofia catalana.

President de la Societat Catalana de Filosofia del 2013 al 2020.

Ignasi Roviró i Alemany

(Vic, 1958)
Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el concepte d’història en J-P- Sartre (1994). Imparteix les assignatures d’Estètica i d’Història de la filosofia catalana a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull.Ha publicat: Francesc Mirabent Vilaplana (2003), The Aesthetics of organisations as philosophical aesthetics (2002), Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del seminari de Vic (1749-1968) (2000), i El concepte de «historie» a la «critique» de la raison dialectique» i les seves bases ontològiques a «l’être et le néant» (1996).Ha estat Degà i Vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs (1996-2005), Secretari (1998-2004) i Vicepresident (2004-2007) de la Societat Catalana de Filosofia.

President de la Societat Catalana de Filosofia des del 2007 al 2013.

Dídac Ramírez i Sarrió

(Barcelona, 1946) Sota el mestratge de Jordi Sales i Coderch es va doctorar en Filosofia amb la tesi El laberinto leibniciano (1982). És doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i Catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat a la Universitat de Barcelona.En el camp filosòfic ha publicat, entre d’altres, G. W. Leibniz, J. Bernouilli i les interpretacions de la probabilitat. De l’ars cogitandi a l’ars conjectandi (1990), Leibniz i la interpretació gradual del coneixement (1995) a l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia i Sobre la interpretació del pensament leibnizià (1997, Edicions UB).

 

Va ser vicerector (1989-1993) de la Universitat de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia (1991-1994), rector de la Universitat de Barcelona (2008-2016) i és Acadèmic Numerari Electe de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.

President de la Societat Catalana de Filosofia des del 2001 al 2007.

Jordi Sales i Coderch

(Barcelona, 1943)
Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona (1973), centre on ja ensenyava teoria del coneixement (1967). Després de diversos càrrecs, ha estat degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (1995).És promotor de diverses iniciatives nacionals a l’entorn de l’estudi i el debat del pensament i de la formació, com ara els col·loquis de Vic, l’editorial Barcelonesa d’Edicions i la Fundació Relleu. Ha publicat estudis sobre Descartes, Heidegger, Leo Strauss, Plató i diverses figures del pensament català.

És coeditor de l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. President de la Societat Catalana de Filosofia des del 1990 al 2011.

Francesc Gomà i Musté

(Valls 1915 – Barcelona 1998)Alumne de J. Carreras i Artau, J. Serra Húnter i X. Zubiri, i company de la generació dels filòsofs exiliats del 1936. Va doctorar-se amb el treball El concepto de Nada en la filosofía contemporánea(1959). A la Universitat de Barcelona ensenyà diverses assignatures, especialment les dedicades a l’antropologia filosòfica.

Bon divulgador de la filosofia, s’especialitzà en els problemes de l’existencialisme, a l’entorn dels quals publicà alguns treballs. Va dirigir el Departament de Filosofia Fonamental (1970), va ser degà de Filosofia i Ciències de l’Educació (1979-1982) i vicerector (1969-1976) de la Universitat de Barcelona.

President de la Societat Catalana de Filosofia del 1985 al 1989.

Ramon Valls i Plana

(Valls, 1928)

Es formà sota el mestratge de J. Bofill i J. Carreras i Artau a la Universitat de Barcelona. Preparà la seva tesi a Munic i a Bonn i la publicà el 1971 amb el títol Del yo al nosotros. Ha impartit classes en les universitats de Barcelona, Saragossa i Sant Sebastià. En aquesta darrera capital fundà la Facultat de Filosofia (1978) de la Universitat del País Basc.Acabat el període de docència a la Universitat de Barcelona, aquesta institució el designà síndic de greuges. Ha traduït i editat l’Enciclopedia de las ciencias filosoficas(1997) de Hegel.

Fou president de la Societat Catalana de Filosofia del 1982 al 1985.

Josep M. Calsamiglia i Vives

(Barcelona, 1913-1982)

Es llicencià en filosofia el 1932. Aquest mateix any entrà de professor a l’Institut Escola. Un any després, s’incorporà a la Universitat de Barcelona. Durant els anys 1936-1939 es va veure apartat de la universitat, a la qual se li va negar l’entrada, un cop acabada la guerra.

El 1941 va crear l’editorial Ariel, juntament amb A. Argullós. Del 1960 al 1969 desplegà una intensa activitat amb cursos i seminaris privats. El 1969 entrà a la Universitat Autònoma, d’on fou catedràtic interí (1979). Ha estat un dels inspiradors de la popular col·lecció «Textos Filosòfics».

President de la Societat Catalana de Filosofia el 1982.

Eusebi Colomer i Pous

(Girona, 1923 – Barcelona, 1997)Jesuïta (1941). Amplià estudis de filosofia a Alemanya, on es doctorà amb la tesi Nikolaus von Kues und Raimund Llull (1957). Havia ensenyat filosofia a la Facultat de Filosofia de Sant Cugat, a la Facultat de Teologia de Catalunya, a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de Deusto. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1968. Va publicar nombrosos treballs sobre Ramon Llull i la filosofia catalana, sobre el pensament alemany —cal destacar la prestigiosa obra El pensamiento alemán: de Kant a Heidegger (1986-1990)— i sobre temes i pensadors cristians del segle XX.

Fou president de la Societat Catalana de Filosofia del 1980 al 1982.

Josep Maria Llovera i Tomàs

(Castelló d’Empúries, 1874- Barcelona 1949)

Eclesiàstic i escriptor. Després d’estudiar a Girona i a Roma. on fou ordenat sacerdot, esdevingué caonge i preofessor de sociologia del seminari de Barcelona (1919). L’obra que li ha donat més fama és el Tratado de sociología cristiana (1909; vuitena edició ampliada, 1953). Dins el corrent de l’encíclica Quadragesimo anno. Membre del Grupo de la Democracia Cristiana, de Severino Aznar, participà en la direcció del moviment d’Acció Popular i de la seva revista, Catalunya Social, i fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica de Catalunya. Fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, i influí en la Federació de Joves Cristians. Traductor concienciós, traduí al català Horaci i Aristòtil, fragments d’Homer, l’Himnari litúrgic (a partir del 1926), la Sinopsi evangèlica de Lagrange —en col·laboració amb Lluís Carreras— (1927), un volum de Discursos de Ciceró i les Confessions de Sant Agustí (1931). Publicà, entre altres treballs, l’Obra integral del pontificat de Benet XV (1922), idea integral del sacrificio eucarístico (1944) i Verdaguer, aspecto sacerdotal de su obra poética (1945).

Primer president de la Societat Catalana de Filosofia.